Info
 
Borriana Turisme | TORRE DEL MAR
2374
page,page-id-2374,page-template,page-template-full_width-php,ajax_fade,page_not_loaded,smooth_scroll,

TORRE DEL MAR

La Torre del Mar pertany a eixe tipus de torres de guaita o torres talaies que van omplir el litoral valencià allí on el perfil costaner rocós ho feia necessari. Complint la noble funció de vigilància, la seua missió era salvaguardar la costa de galeres enemigues. En cas d’albirar-ne alguna que poguera suposar perill, s’alertava la població i es donava avís tan ràpid com fóra possible a localitats veïnes a través de fumates o fins i tot de vegades per mitjà de coloms missatgers. Així doncs, de torre a torre s’anava alertant de possibles atacs.  

La Torre del Mar va ser alçada per la Generalitat en 1547 amb l’impost sobre la seda i és l’única que es conserva de les diverses torres de guaita que la costa de Borriana va tenir a partir de l’any 1552 com a protecció enfront dels atacs pirates.  

A pesar de la seua proximitat al brollador del riu, ja que es troba al costat del paratge del Clot de la Mare de Déu, s’abastia d’aigua d’un pou propi existent en l’angle nord de la seua planta baixa, en la qual, a més, destaquen els pessebres i la seua porta adovellada de llinda horitzontal.

S’alça com una torre de planta quadrada d’uns 14 metres i amb un perímetre de 25 metres. La planta baixa es configura com un petit estable i es troba coberta amb volta de canó, amb tres espitlleres quadrades utilitzades per a la defensa dels soldats en cas que fóra presa.
La segona planta té en els seus paraments dues finestres sageteres, i en la que dóna al nord-est destaquen dues obertures laterals per al foc creuat dels seus defensors.

 

A l’exterior, en la cara sud-oest, hi ha una primitiva porta amb carreuons als muntants i llinda lobulada, de rajola. Com a dada curiosa, al mur exterior de la cara sud corresponent a la segona planta, conserva, cegada, una primitiva porta amb una llinda lobulada de traça mudèjar. 

Esta construcció es troba sota la protecció de la declaració genèrica del Decret de 22 d’abril de 1949, i la Llei 16/1985, sobre el patrimoni històric espanyol.